Andorra
Principals trets de l´economia andorrana
Andorra és un país europeu avançat, amb una economia de lliure mercat, oberta, flexible i poc regulada. El PIB per càpita andorrà se situa entorn dels 31.000 euros, nivell superior a la mitjana europea i al d’Espanya i similar al de França. L’activitat econòmica d’Andorra està orientada principalment als serveis, igual que a la resta d’economies europees. Aquest sector concentra el 90% de les empreses del país i el 83% de l’ocupació, el nivell més elevat entre tots els països de l’Europa Occidental i Oriental.
El comerç i el turisme representen prop de la meitat de l’ocupació del sector serveis a Andorra, que rep entorn de 8,5 milions de visitants l’any, majoritàriament espanyols i francesos. Per aquest motiu, l’evolució econòmica d’Andorra presenta una forta dependència de la conjuntura exterior, principalment de les economies espanyola i francesa. La limitada producció nacional de manufactures se supleix amb unes importacions elevades per atendre la demanda interna i, sobretot, la demanda dels visitants estrangers al país. Aquest fet es tradueix en una ràtio d’importacions per càpita molt elevada, només superada a la UE-27 per Luxemburg, Bèlgica, els Països Baixos i Àustria, que posa de manifest l’elevat grau d’obertura exterior de l’economia.
Un altre sector estratègic per al país és el sector financer, el qual ha estat fruit d’una profunda reforma els darrers anys per complir amb les exigències de l’OCDE i fer front als problemes derivats de la crisi financera internacional iniciada el 2008. Andorra també disposa d’una àmplia oferta de serveis professionals (advocats, economistes, assessors, enginyers, etc.), tant a empreses com a particulars, que permeten un desenvolupament ple de l’activitat econòmica dintre del Principat. Amés, cal destacar la participació del sector públic a l’economia, que ha anat en augment els darrers anys, si bé aquesta encara és força inferior a la de les economies europees.
L’economia andorrana ha experimentat un procés d’obertura creixent a l’exterior durant les dues darreres dècades. Així, el 1991 es va establir una unió duanera amb la Unió Europea, on actualment es destinen el 90% de les exportacions i d’on provenen el 91%de les importacions. Aquest pas ha anat seguit de múltiples acords amb altres institucions de manera que actualment Andorra forma part de 23 organismes internacionals, entre els quals destaquen l’Organització de les Nacions Unides, la Unesco, el Consell d’Europa, l’Organització Mundial del Turisme, l’Organització Mundial de la Salut, l’Organització Internacional de la Francofonia o la Secretaria General Iberoamericana, entre d’altres. Andorra també té l’estatus d’observador a l’Organització Mundial del Comerç des de l’any 1997.
Evolució econòmica recent
La forta crisi econòmica que pateixen les economies desenvolupades, i en major mesura l’europea, des de l’any 2008, també ha arribat a Andorra, on el PIB va registrar un descens el 2010, per tercer any consecutiu, del 3,4% real, segons apunten les estimacions oficials, publicades per primer cop el 2011. Aquest retrocés s’emmarca en una tendència a la pèrdua de dinamisme iniciada el 2005, després d’haver viscut un llarg període d’expansió econòmica entre 1997 i 2004, amb un creixement mitjà del PIB superior a les mitjanes espanyola, francesa i europea.
La caiguda de l’activitat econòmica es posa de manifest també en l’evolució d’altres indicadors econòmics rellevants com el nivell d’ocupació del país (-4,0% el 2010) o el nombre d’empreses (-1,4%), i ha frenat el flux d’immigració que tradicionalment atreia el país per fer front a les seves necessitats de mà d’obra, davant la limitada oferta de la població autòctona.
La crisi s’explica, principalment, per la caiguda del turisme i de la construcció, sectors que impulsaven, al seu torn, l’activitat d’altres sectors relacionats, com el comerç i la indústria.
En aquest context, les autoritats han adoptat diverses mesures de reactivació económica — incloent incentius fiscals— i de reforma estructural, per impulsar l’activitat, generar nous factors d’atracció econòmica, modernitzar la legislació mercantil i transformar el model de creixement cap a un de més sostenible i sustentat en el capital humà, la competitivitat i el coneixement.
Entre aquestes mesures destaquen l’aprovació de la Llei d’inversions estrangeres, que suposa un pas endavant en l’obertura de l’economia andorrana a la inversió estrangera; la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada que, entre altres qüestions, crea un registre de societats mercantils i l’obligació de sotmetre els comptes anuals a auditoria a partir d’una certa dimensió; i la Llei de la comptabilitat dels empresaris, que estableixl’obligació dels empresaris de presentar els comptes al Registre i que ha estat desenvolupada amb l’aprovació d’un Pla general de comptabilitat.
Paral·lelament, l’economia andorrana continua mostrant els darrers anys un elevat dinamisme en l’adaptació de les noves tecnologies, amb un creixement molt important del’ús d’Internet — fins a assolir uns nivells de penetració superiors a la mitjana europea—, fet que s’hauria de deixar notar en una millora progressiva de la productivitat i hauria de contribuir a impulsar la competitivitat de l’economia en el futur.
